Didier Eribon, avui filòsof i sociòleg molt destacat, va marxar de jove per allunyar-se de la seva família i de tot el que aquesta representava (pobresa, homofòbia, racisme), però el deteriorament físic de la mare el fa tornar a Reims. Com en qualsevol altra família, els fills -sovint amb idees, interessos i implicacions molt diferents- han de gestionar la pèrdua d'autonomia i mobilitat dels pares i decidir com poden encarar els seus anys finals.

A la manera de Simone de Beauvoir a "Una mort molt dolça", Eribon narra el declivi físic i emocional de la seva mare mentre rememora el seu passat comú i denuncia les greus deficiències del sistema assistencial. Com ja feia a "Retorn a Reims", la tornada a la seva ciutat natal i a la seva família és l'excusa per parlar sense contemplacions sobre les desigualtats socials, la crueltat de l'envelliment i la precarietat en què han de viure les persones grans de les classes menys afavorides.